Els contenidors ambrients

Una matinada d’Abril Jaime estava traent el fem. En aquell moment va vore que uns gossos estaven embrutant el fem, i va reaccionar i va espantar-los, aquestos van eixir corrent. Els contenidors es van posar a parlar i van dir:

  • Moltes gràcies.
  • Si si.
  • Pero, com et diuen?
  • .. Ja… Jaime.
  • Nom bonic.
  • Tens que ajudar-nos.
  • Tenim molta fam.
  • Cada matí els humans ens tiren el menjar al piso.
  • A mi no em donen el fem, sino el tiren al piso.
  • A mi no em donen ni paper ni cartó, sino cristal i em faig mal al menjar-me-lo.
  • A mi en peguen i els gossos em pixen.

 

En aquell moment Jaime va anar de porta en porta dient-li a la gent que tirara el fem al lloc on anava cada fem, etc. Doncs, els contenidors li-ho van agrair pero no es soles això, l’ajuntament li va fer una estatua per fer servicis a la comunitat i el alcalde li ho va agrair, i també els ciutadans de Madrid. Jaime es va fer famós en tot el món i tots el van coneixer amb el sobrenom de “el net”.

Fi

 

Autor: Jaime Bou Sánchez

Curso: 4º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *