El viatge del paper

Sentia pessigolles, la tinta del bolígraf em recorria fent formes com si de paraules es tractara, van passar hores i ja no sentia aquelles pessigolles, sentia com em tiraven. Una sensació estranya i de repent, obric els ulls, era un lloc diferent! Jo mai havia esta allí.

Pareixia una presó sense fi, em vaig donar compte de que no podia seguir allí. Van passar dies i res, però un dia vaig escoltar un so molt fort, pareixia un camió, en eixe moment vaig sentir un olor putrefacte. El camí se’m va fer molt llarg i quan vaig arribar al destí per fi em van separar de allò que jo anomenava desfets.

El lloc on em van portar era espectacular, havien molts més como jo, molts papers; estava en casa.

Autor: Blanca Gómez Gadea

Curso: 4º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *