Nahara és una xiqueta de 12 anys que viu a Omán, un país que recicla molt poc. Sempre ha tingut passió per reciclar. Diàriament, veia la devastació i la poca importància que li donava la gent al reciclar. Un dia va anar a l’ajuntament a demanar que si podien aplicar una llei que obligara a reciclar. L’alcalde va acceptar.

Va començar el viatge de la botella verda al contenidor. El que veia tirat a terra, ara estava als contenidors, però era un treball de constància; havia d’arreplegar el fem que hi havien als rius i també dels camins on pasava la gent.

Desde que s’han colocat els contenidors, aquell país estava cada vegada més i més net amb l’ajuda i la colaboració de les autoritats per fer possible la llei i les persones per aprendre la importància del reciclatge.

Però tot açó no haguera sigut possible sense la voluntat de Nahara.

Als 18 anys, va ser cridada desde Oslo; quan va arribar hi havia molta gent que la va felicitar pel seu treball, i per l’amor al reciclatge va guanyar el premi nobel del medi ambient.

Recordeu, la terra és l’obra d’art més gran i tots tenim que contribuir.

Autor: Virginia Rodríguez Miralles

Curso: 6º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell