Entradas

Un treball fatàstic

-Vos ha quedat clara la lectura, xiquets??

Va dir Vicent, el mestre.

-Si, més que ninguna…

Van dir tots els nens alhora. Era una classe 5é i 6é, d’un poble molt xicotet anomenat Orxeta, en la que hi havien 12 alumnes.

Així que el mestre va prosseguir.

-Doncs… si és així, haureu de fer un treball sobre aquest tema, el reciclatge.

A tots els agradava molt cooperar entre ells.

-Tindreu dues setmanes per fer-lo.

Un grup era el de Carla, Marcos i Aitana.

Ja havia passat un dia, havien quedat a la biblioteca per fer amb cartrons com uns contenidors, plastificar dibuixos de brossa… I per inventar-se una xicoteta obra.

Al fi van acabar després de dues hores.

Tenien que fer-ho per a representar als de infantil amb una xicoteta obra de teatre, jocs i preguntes per a que sabigueren que hi ha que reciclar.

QUÈ ÉS EL MILLOR QUE HI PODEM FER!!

Ja va aplegar el dia i ho van fer molt bé. A partir d’aquell moment, els xiquets i molts adults

d’ Orxeta van reciclar al màxim. Va quedar sent un poble molt net i bonic!!

Autor: Aitana Ferrándiz
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

Escola de reciclatge

Hi havia una vegada, un ós que s’anomenava Morco que no netejava la seua casa des de fa anys. NO RECICLAVA!

No era conscient del que anava a passar-li si no netejava.

Tres setmanes després li va agafar la “Pesta negra”. Una vegada desprès de curar-se va decidir començar de cero.

Va dir a tots els animals que coneixia de fundar un col·legi per a ensenyar costums saludables i d’higiene per a que no li passaren com a ell.

Al principi de l’escola no hi havien molts xiquets, passats uns messos, havien moltíssims xiquets.

Autor: Pau Ferrándiz
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

És bo reciclar

Hi havia una vegada un grup d’amics que feien maldats com fer-li mal a la naturalesa i a les persones.

Un dia van anar al contenidor de vidre per a agafar botelles i tirar-les a les cases dels afores del poble. Van ser i van començar a tirar botelles contra les finestres, portes i parets de les cases. Quan van acabar eren les dotze de la nit i clar, a eixes hores els pares dels xiquets estaven dormint, per això van haver de adormir l’aire lliure amb tota la brutícia que hi havia en el cape de llandes, chicles,…, que havien tirat ells mateixos per no reciclar. Eixa mateixa nit la van passar molt malament i per això van saber tot el dany que havien fet a les persones i a la naturalesa. llavors, van arreglar tots els desastres que havien fet i van començar a reciclar.

Autor: Marcos García
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

Ella i les seues amigues

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Elia que vivia en un poblet molt xicotet anomenat Orxeta. A la xiqueta li agradava molt reciclar i un dia va anar al pantà d’Orxeta d’excursió, i com estava molt brut, se’n va anar a sa casa a per bosses de brossa. Com sa mare no la va deixar, l’endemà va anar i va començar a netejar. El pantà és molt gran i a la xiqueta no li va donar temps a arreplegar-ho tot. Va cridar a les seues amigues Alma, Aitana i Àfrica. A elles els ho va costar però amb temps i paciència ho van aconseguir. L’ajuntament estava molt content amb elles, sobretot amb Elia i com ho van fer tan bé, l’alcalde va demanar que anaren a l’escola del poble a explicar per què és tant important reciclar. Les seves mares estaven molt contentes amb elles i se les van emportar de viatge.

Autor: Carla Ortuño
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

El xiquet malèfic

Hi havia una vegada en un abocador d’un poble molt bonic, un xiquet va decidir agafar un cabàs de brossa per tirar-ho en mig del carrer. La seva mare va dir que si ho feia contaminaria el medi ambient, però el xiquet no va fer ni cas. La seva mare li va advertir de que portaria conseqüències. El xiquet en un tres i no res va agafar la bossa, la va trencar i la va llançar al carrer. Els de l’ajuntament del poble van vore al xiquet llançar la bossa i li van fer una foto, li la van ensenyar a la mare del xiquet. La mare es va posar a plorar del disgust que li havia entrat, i va castigar al xiquet . La mare va pensar en un castic i va decidir portar-lo al abocador per a que treballara ahi durant una setmana. El xiquet no li va agradar el castic però es el que li tocava fer. Ell va estar dia i nit en el abocador amb les rates que hi vivien en el lloc. La seva mare estava molt contenta de que el xiquet haguera aprés la lliçó.

Autor: Oliver Llopis
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

El reciclatge

Era se una vegada una preciosa xiqueta que no reciclava, i un dia volia entrar a la seva casa però no podia ja que tenia la casa plena de brossa i va decidir tirar-la en les papereres que tocaven. Després d’un mes el poble on vivia, estava tot ple de floretes i arbres. Però un dia hi van trobar una casa plena de brossa, van descobrir que vivia una dona major que tenia gats. Li van dir que se n’anara a passejar una hora i ella se’n va anar i les demés van decidir que netejarien la casa i al tornar la velleta la seva casa estava més que preciosa.

Per això, es important reciclar. A més d’ajudar el medi ambient t’ajudes a tu.

Autor: Aina Llinares
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

El pont de fusta

Hi havia una vegada una xiqueta, Maria que vivia en un poblet que es deia Orxeta i els xiquets es passaven el dia jugant pel poble, però un dia va anar al pontet de fusta i no sabia tornar i es va tindre que quedar en el riu .

La mare estava desesperada i va cridar al 112. La xiqueta es va tindre que anar al riu per a poder peixcar per a menjar i el 112 va cridar al FBI i van anar a buscar pistes per les cases i van trobar fotos en la casa del carrer Major de Emilio.

Però Maria va fer molta bruteja en el riu i el FBI la va encontrar. La xiqueta tenia un trauma i la gent del poble la va ajudar a reciclar el pontet de fusta i la xiqueta va estar molt feliç del poble i els ho va donar les gracies.

Autor: Pepe Senabre

Curso: 5º y 6º de primaria

Colegio: escola Orxeta (Orxeta)

El Conill i el Mussol

Fa temps es un bosc vivia un conill que es deia Frank que tenia molts amics però era molt desordenat i tenia la mala costum de no reciclar i ames no tirava la broça.

Frank: fa un dia bonisim per a anar a banyar-me al riu i a córrer per el bosc

Mentre que frank es divertia el congres dels mussols que eren els encarregats de mantindre el ordre en el bosc pensaven un pla per acabar en les males costums de Frank

Mussol abocador:sempre eu deixa tot tirat i després no arreplega la brossa

Mussol vigilant: e vist a Frank tirant la brossa orgànica a el contenidor de vidre

Mussol president:ja que fer algo!!

Mussol regidor:jo el ajudaré

el mussol marxa cap a casa de Frank i li explica lo que passava

Mussol regidor: Frank si no canvies el bosc es contaminara i tindrem que anar-mon a altre bosc i els mussols es desterraran tens que reciclar

Frank: intentaré fervo be i salvar el bosc

Mussol regidor: intentaràs no eu faràs.

Autor: Jaume Llorca
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

El Càstic

Una vegada en un poble anomenat Orxeta un grup d’amics anaven pel carrer. De sobte van vore a dos xiquets que volien cremar un contenidor de reciclatge i així la brossa eixiria volant i s’embrutaria el carrer. Al dia següent la gent no sabia que havia passat. Els únics que ho sabien eren el grup, però no van poder dir res per que els dos xiquets eren més majors que ells.

Al dia següent el grup va fer un treball que anava sobre el reciclatge i li ho van ensenyar a tota la gent del poble però els dos xiquets seguien anant a la seua i encara que van vore que la gent del poble estava enfadà van seguir fent bogeries. El grup estava molt trist i no sabia que fer però de sobte van tindre una idea. La idea era gravar-los i fer que tota Orxeta sapiguera que passava pels carrers i qui ho feia i així els dos xics tindrien el seu càstic.

Autor: Hanen Benoualdih

Curso: 5º y 6º de primaria

Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)