Els contenidors ambrients
Una matinada d’Abril Jaime estava traent el fem. En aquell moment va vore que uns gossos estaven embrutant el fem, i va reaccionar i va espantar-los, aquestos van eixir corrent. Els contenidors es van posar a parlar i van dir:
- Moltes gràcies.
- Si si.
- Pero, com et diuen?
- .. Ja… Jaime.
- Nom bonic.
- Tens que ajudar-nos.
- Tenim molta fam.
- Cada matí els humans ens tiren el menjar al piso.
- A mi no em donen el fem, sino el tiren al piso.
- A mi no em donen ni paper ni cartó, sino cristal i em faig mal al menjar-me-lo.
- A mi en peguen i els gossos em pixen.
En aquell moment Jaime va anar de porta en porta dient-li a la gent que tirara el fem al lloc on anava cada fem, etc. Doncs, els contenidors li-ho van agrair pero no es soles això, l’ajuntament li va fer una estatua per fer servicis a la comunitat i el alcalde li ho va agrair, i també els ciutadans de Madrid. Jaime es va fer famós en tot el món i tots el van coneixer amb el sobrenom de “el net”.
Fi
Autor: Jaime Bou Sánchez
Curso: 4º de primaria
Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell
Dejar un comentario
¿Quieres unirte a la conversación?Siéntete libre de contribuir