L’ aventura de la botella verda hasta el reciclatge

Nahara és una xiqueta de 12 anys que viu a Omán, un país que recicla molt poc. Sempre ha tingut passió per reciclar. Diàriament, veia la devastació i la poca importància que li donava la gent al reciclar. Un dia va anar a l’ajuntament a demanar que si podien aplicar una llei que obligara a reciclar. L’alcalde va acceptar.

Va començar el viatge de la botella verda al contenidor. El que veia tirat a terra, ara estava als contenidors, però era un treball de constància; havia d’arreplegar el fem que hi havien als rius i també dels camins on pasava la gent.

Desde que s’han colocat els contenidors, aquell país estava cada vegada més i més net amb l’ajuda i la colaboració de les autoritats per fer possible la llei i les persones per aprendre la importància del reciclatge.

Però tot açó no haguera sigut possible sense la voluntat de Nahara.

Als 18 anys, va ser cridada desde Oslo; quan va arribar hi havia molta gent que la va felicitar pel seu treball, i per l’amor al reciclatge va guanyar el premi nobel del medi ambient.

Recordeu, la terra és l’obra d’art més gran i tots tenim que contribuir.

 

Autor: Virginia Rodríguez Miralles

Curso: 6º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell

Aprendemos a reciclar

Erase una vez una niña que tiro un papel a la basura y le dijo su madre que no lo tirara porque lo podría reciclar.

La niña no sabía lo que era reciclar entonces su madre le explicó que si  reciclamos se podría volver a gastar y la niña lo hizo.

El que lo reciclaba le dijo a la niña que lo estaba haciéndolo muy bien y la niña hacia mariposas de papel y muchas cosas más y cuando se hizo mayor reciclaba todo lo que tenia a su alrededor.

Y lo que hizo era poner cada cosa que no usaba a cada contenedor.

El contenedor azul es para el papel y el cartón, el verde para los envases de cristal, los amarillos para los envases de plástico y en gris para los restos de comida.

Autor: Elena Abad Llorens

Curso: 3º de primaria

Colegio: CEIP La Purísima – Beniardá (Alicante)

Los contenedores

Esto es que siempre hay que reciclar porque sino no podemos reutilizarlo.

Es muy importante reciclar porque puedes contaminar.

Porque al no reciclar esta mal, así que hay que reciclar.

Por favor debemos tirar cada cosa que ya no utilizamos, en unos recipientes que se llaman “contenedores”.

En todos los pueblos y ciudades podemos encontrarlos de diferentes formas y colores. Los de color azul sirven para tirar el papel y el cartón; los de color verde cuadrados para los restos de comida y los verdes redondos para el vidrio; los de colora amarillo para los plásticos; los rectangulares y naranjas para el aceite usado.

Os lo pido de corazón intentar reciclar, que hacerlo es muy fácil.

Autor: Elena Díaz Pérez

Curso: 2º primaria

Colegio: CEIP La Purísima – Beniardá (Alicante)

El agua de la lechuga

Mi nombre es Sergio, tengo 10 años y soy el encargado de lavar la lechuga en mi casa. La lavo en un recipiente que se llama centrifugadora. Cuando acabo, el agua la reutilizo para regar las plantas, especialmente la planta de los tomatitos cherry que luego yo me como.

Reciclar, reutilizar. Querer es poder.

Autor: Sergio López Durá

Curso: 5º de primaria

 Colegio: CEIP Les Rotes – Altea

El que no reciclaba

Erase un niño que no reciclaba. Si no recicla cuando sea mayor tendrá mucha basura a su alrededor. Y si tiene tanta basura no crecerá bien. Tendrá enfermedades y toda su casa será una porquería.

Un día soñó que tenia que recogerlo todo. El papel y el cartón lo tenia que llevar al contenedor de color azul; los plásticos al de color amarillo; el cristal en el verde de forma redonda. Así todo estará limpio.

Al despertarse se dio cuenta que no le gustaba lo que había en realidad. Pensó que debía hacer lo que había soñado.

Autor: Marcos Pees Pérez

Curso: 1º de primaria

 Colegio: CEIP La Purísima – Beniardá (Alicante)

Un treball fatàstic

-Vos ha quedat clara la lectura, xiquets??

Va dir Vicent, el mestre.

-Si, més que ninguna…

Van dir tots els nens alhora. Era una classe 5é i 6é, d’un poble molt xicotet anomenat Orxeta, en la que hi havien 12 alumnes.

Així que el mestre va prosseguir.

-Doncs… si és així, haureu de fer un treball sobre aquest tema, el reciclatge.

A tots els agradava molt cooperar entre ells.

-Tindreu dues setmanes per fer-lo.

Un grup era el de Carla, Marcos i Aitana.

Ja havia passat un dia, havien quedat a la biblioteca per fer amb cartrons com uns contenidors, plastificar dibuixos de brossa… I per inventar-se una xicoteta obra.

Al fi van acabar després de dues hores.

Tenien que fer-ho per a representar als de infantil amb una xicoteta obra de teatre, jocs i preguntes per a que sabigueren que hi ha que reciclar.

QUÈ ÉS EL MILLOR QUE HI PODEM FER!!

Ja va aplegar el dia i ho van fer molt bé. A partir d’aquell moment, els xiquets i molts adults

d’ Orxeta van reciclar al màxim. Va quedar sent un poble molt net i bonic!!

Autor: Aitana Ferrándiz
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

Escola de reciclatge

Hi havia una vegada, un ós que s’anomenava Morco que no netejava la seua casa des de fa anys. NO RECICLAVA!

No era conscient del que anava a passar-li si no netejava.

Tres setmanes després li va agafar la “Pesta negra”. Una vegada desprès de curar-se va decidir començar de cero.

Va dir a tots els animals que coneixia de fundar un col·legi per a ensenyar costums saludables i d’higiene per a que no li passaren com a ell.

Al principi de l’escola no hi havien molts xiquets, passats uns messos, havien moltíssims xiquets.

Autor: Pau Ferrándiz
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

És bo reciclar

Hi havia una vegada un grup d’amics que feien maldats com fer-li mal a la naturalesa i a les persones.

Un dia van anar al contenidor de vidre per a agafar botelles i tirar-les a les cases dels afores del poble. Van ser i van començar a tirar botelles contra les finestres, portes i parets de les cases. Quan van acabar eren les dotze de la nit i clar, a eixes hores els pares dels xiquets estaven dormint, per això van haver de adormir l’aire lliure amb tota la brutícia que hi havia en el cape de llandes, chicles,…, que havien tirat ells mateixos per no reciclar. Eixa mateixa nit la van passar molt malament i per això van saber tot el dany que havien fet a les persones i a la naturalesa. llavors, van arreglar tots els desastres que havien fet i van començar a reciclar.

Autor: Marcos García
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

Ella i les seues amigues

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Elia que vivia en un poblet molt xicotet anomenat Orxeta. A la xiqueta li agradava molt reciclar i un dia va anar al pantà d’Orxeta d’excursió, i com estava molt brut, se’n va anar a sa casa a per bosses de brossa. Com sa mare no la va deixar, l’endemà va anar i va començar a netejar. El pantà és molt gran i a la xiqueta no li va donar temps a arreplegar-ho tot. Va cridar a les seues amigues Alma, Aitana i Àfrica. A elles els ho va costar però amb temps i paciència ho van aconseguir. L’ajuntament estava molt content amb elles, sobretot amb Elia i com ho van fer tan bé, l’alcalde va demanar que anaren a l’escola del poble a explicar per què és tant important reciclar. Les seves mares estaven molt contentes amb elles i se les van emportar de viatge.

Autor: Carla Ortuño
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)

El xiquet malèfic

Hi havia una vegada en un abocador d’un poble molt bonic, un xiquet va decidir agafar un cabàs de brossa per tirar-ho en mig del carrer. La seva mare va dir que si ho feia contaminaria el medi ambient, però el xiquet no va fer ni cas. La seva mare li va advertir de que portaria conseqüències. El xiquet en un tres i no res va agafar la bossa, la va trencar i la va llançar al carrer. Els de l’ajuntament del poble van vore al xiquet llançar la bossa i li van fer una foto, li la van ensenyar a la mare del xiquet. La mare es va posar a plorar del disgust que li havia entrat, i va castigar al xiquet . La mare va pensar en un castic i va decidir portar-lo al abocador per a que treballara ahi durant una setmana. El xiquet no li va agradar el castic però es el que li tocava fer. Ell va estar dia i nit en el abocador amb les rates que hi vivien en el lloc. La seva mare estava molt contenta de que el xiquet haguera aprés la lliçó.

Autor: Oliver Llopis
Curso: 5º y 6º de primaria
Colegio: Escola Orxeta (Orxeta)