Había una vez un vertedero a las afueras de un pueblo muy lejano. Allí había cuatro contenedores de reciclaje y uno de compost.

En el pueblo nadie iba a tirar la basura a los contenedores porque estaban lejos. Por lo tanto, tiraban la basura a los bancales. Un día llegó el Alcalde y les preguntó por qué no tiraban la basura a los contenedores, y ellos respondieron:

• No vamos a los contenedores porque están muy lejos.

El Alcalde dijo:

• Sí, la verdad es que están un poco lejos…

El Alcalde pensó y pensó. Hasta que al final se le ocurrió una idea.

• Ya se. Vosotros separar la basura, el papel y el cartón en una bolsa, el plástico en otra, el cristal en otra y el escombro en otra.
• ¿Por qué?.- Preguntó la gente.

El Alcalde contestó:

• Porque volveré a contratar al servicio de limpieza y él llevará todos los días la basura al vertedero.
• ¡Vale!. – Contestaron.

Y así fue como la gente empezó a reciclar la basura.

El Alcalde les dijo que recogieran la basura que habían tirado a los bancales para poder vivir en un modo limpio y no dañar la capa de ozono.

Fin.

 

Autor: Laura Escoda Rueda

Curso: 3º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell

Una matinada d’Abril Jaime estava traent el fem. En aquell moment va vore que uns gossos estaven embrutant el fem, i va reaccionar i va espantar-los, aquestos van eixir corrent. Els contenidors es van posar a parlar i van dir:

• Moltes gràcies.
• Si si.
• Pero, com et diuen?
• .. Ja… Jaime.
• Nom bonic.
• Tens que ajudar-nos.
• Tenim molta fam.
• Cada matí els humans ens tiren el menjar al piso.
• A mi no em donen el fem, sino el tiren al piso.
• A mi no em donen ni paper ni cartó, sino cristal i em faig mal al menjar-me-lo.
• A mi en peguen i els gossos em pixen.

 

En aquell moment Jaime va anar de porta en porta dient-li a la gent que tirara el fem al lloc on anava cada fem, etc. Doncs, els contenidors li-ho van agrair pero no es soles això, l’ajuntament li va fer una estatua per fer servicis a la comunitat i el alcalde li ho va agrair, i també els ciutadans de Madrid. Jaime es va fer famós en tot el món i tots el van coneixer amb el sobrenom de “el net”.

Fi

 

Autor: Jaime Bou Sánchez

Curso: 4º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell

Un dia, la pell anava a casa de cristal per reciclar pero ella no savia on vivia i va anar al contenidor groc. Hola este es el contenidor de cristal? Va dir Pell. No, este és el de plàstic. Gràcies per la ajuda!

Pell continua buscant a cristal i va al contenidor blau. Bon dia. Exclama Pell. Este es el contenidor de cristal? No, este és el contenidor de paper i cartò; espera, un moment, tú eres un plàstic nociu? Ves per el carrer 72 i gira a la dreta i recte. Gràcies per indicar-me el camí.

Pell buscava i buscava i va al contenidor verd. Hola Cristal! Diu Pell. Què vols? Vullc que m’ajudes a reciclar. Vale.

Van anar a casa de Pell i van pasar per tots els contenidors.

Hola contenidor blau. Hola Pell i Cristal.

Hola contenidor groc. Hola Pell i Cristal.

Hola contenidors nous. Jo soc orgànic i tinc el color negre. Jo soc el de les piles i tinc el color transparent.

Cristal tenia una idea perque ens ajudeu a reciclar. Els contenidor van dir: Sí! Aquestos papers i i cartó al contenidor blau. Aquestes botelles al contenidor groc. Cada un fa la seua part.

 

Autor: Pere Pascual Ivorra

Curso: 1º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell

El meu carrer és el carrer de l’alegria. Hi ha sis cases obertes, tenim una relació molt bonica amb els veins, és especial. Sempre compartim els plats més bons de cada casa: Modesta amb les ametles garrapinyades… Emilia amb els mintxos… Paco el falafel… Pepe el vi, ma mare productes típics del pirineu, Empar i Carlos els ous de Terel·la, Cor les plantes i Tomás i el grup ens fan la música. Cada casa té un farrat on posem les restes orgàniques que ens sobren. Un dia a la setmana porta el cotxe fins al carrer i pita… pi…pi…piiiiii!! Tots els veïns trauen el que tenen de la setmana i posen dins del cotxe. És un bon moment!!! Tots sabem que és per un bon fet. Jo espere impacient aquest dia de la setmana i m’encanta acompanyar a ma mare fins a Terel·la, on tenim un troç de terra al costat de la font i fem una gran horta.

En un racó, depositem tota la materia orgànica del veinat. L’any que ve, això serà el compost que serà l’abono de la terra que ens donarà els fruits i els aliments que compartim amb la gent del meu carrer. Per a mi, el reciclatge és aprofitar i donar-li que tenen totes les coses, traurem profit i compartir.

 

Autor: Aruka Tarancón Castilla

Curso: 4º de primaria

Colegio: CEIP Benimantell – Benimantell